Tots els llibres tenen una porta perqué hi entri el lector, aquest en té dues, amb la peculiaritat que més que portes són andanes. Concretament les andanes de l'Estació del Nord, a Valéncia, i les de l'Estació de FranÇa, a Barcelona. Peró no es tracta d'un llibre de viatge, sinó del relat d'un desplaÇament. "L'home impacient" són uns diaris literaris, més aviat poc íntims, que Antoni Martí Monterde va comenÇar a escriure en el moment que va abandonar Valéncia, on se sentia desplaÇat, i s'instal·la a Barcelona com si fos per a sempre. Per raons diverses aquest desplaÇament somou certs fonaments que tenen a veure amb la história personal ?peró també col·lectiva? d'una línia de ferrocarril que uneix les dues capitals. Llibres, espais, records, oblits, Cafés, constitueixen la trama d'un assaig narratiu en forma de diari sense dates, en qué ressonen les potents veus de J. V. Foix, Joan Fuster i Josep Pla. Una meditació sobre el significat d'anar-se'n d'un lloc i preguntar-se si la vida no és precisament aixó, una immensa sala d'espera, com un Café, una andana de per vida, un lloc d'on estar sempre anant-se'n
