En els 251 haikus destiu de Josep Lluís Galiana, «trobem el gust de les oposicions tácites, suggerides o explícites i, si més no, enfrontades», afirma el poeta Pere Bessó al próleg del llibre, peró també «el despullament del jo del poeta». El poemari manté «una constant preséncia de la música de Natura que es troba en els sorolls i sons. Com si la naturalesa improvisara els al·licients dels sentits, enllá de les nostres própies intuïcions», Bessó assenyala que «a través dels sentits, peró també de la preséncia del somni, que re-elabora i fa matéria del discurs poétic, es propicia la fragmentació del temps en instants intensament (re)viscuts, peró no des de la tendéncia a la idealització, sinó des de la Distopia i el pessimisme salvat en el tot del mínim».
Nascut a la ciutat de Valéncia, el músic, escriptor i editor Josep Lluís Galiana és autor del poemari Sons compartits. Poemes, textos i pretextos (EdictOrália, 2018), de lassaig Improvisación libre. El gran juego de la deriva sonora (2012) i de les recopilacions descrits musicals Pianos y pianistas. Dos décadas de crítica musical y otros escritos pian
