Mikhaïl Bulgàkov va patir la repressió soviètica de forma més subtil (maltractament psicològic) que d'altres escriptors que van ser afusellats. Només les Cartes a Stalin ja donen moltes pistes de com es veia obligat a viure a Moscou. Però Bulgàkov havia nascut a Kíiv (ell, però, escrivia Kíev), on es va fer metge (Relats d'un jove metge), i a la baixada de Sant Andreu, al número 11, encara hi consta la seva existència. Per això, del munt d'articles i narracions que va escriure, hem recollit en aquest volum, Kíev-Moscou, les que expliquen millor la guerra civil a Ucraïna entre blancs, rojos i nacionalistes, la postguerra a la capital i la represa de la vida (d'escriptor, ja no de metge) a Moscou.
Amb una ironia fina però contundent, ens mostra un fil històric que avui ens pot ajudar a conèixer amb més detall el rerefons de l'actual situació, com també fa Jaume Creus en el seu text introductori. El llibre és un complement perfecte per aprofundir en la figura del Bulgàkov més conegut.
Mikhaïl Bulgàkov (Kíiv, 1891 Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina l'any 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a l'escriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera d'escriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.
