L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor. Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perqué aixó a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilómetres per anar a l'escola. Tenia una vida feliÇ i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conéixer el món em va empényer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs. Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sáhara a peu i el mar en patera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haver iniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després de passar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir. La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i el benestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per qué havia patit tant? Per qué tanta lluita? Qué havia fet malament? Ara necessito explicar aquesta
