Les penyes del FC Barcelona han estat les grans desconegudes en la història del FC Barcelona. En totes les publicacions sobre la història del club sempre han figurat com un simple annex estudiat de forma superficial, tot i que amaguen un pou sense fons d’història i d’històries de lluita, resistència, reivindicació, reafirmació i suport a uns colors de manera totalment altruista i sovint sense cap reconeixement.
Amb motius esportius, socials, culturals o solidaris, les penyes del FC Barcelona han anat evolucionant al llarg dels anys des que, el 21 de juliol de 1919, el president del FC Barcelona, Ricard Graells, va donar oficialitat a la primera: la Penya Barcelonista del FC Barcelona.
A partir d’aquí, l’autor ens condueix encara a uns orígens anteriors, no oficials, i ens mostra una nova teoria que data l’origen del concepte penya en l’emblemàtic quiosc de Canaletes, on avui en dia se celebren, no per casualitat, les victòries del FC Barcelona.
Penyes que han hagut de patir les reprovacions de diverses dictadures, en el curs de les quals algunes van ser obligades a dissoldre’s, alhora que d’altres van haver de fer jocs malabars en reunions clandestines per arribar a l’oficialitat.
Més de 105 anys de recorregut oficial i alguns més d’existència que han desembocat en una actualitat en què el fenomen està repartit pels cinc continents en una estructura única al món i que és mirall d’aficionats i fans d’altres equips punters del planeta.
Aquesta és la seva història, la d’una realitat que no ha estat aliena a conflictes i incomprensions.
Aquesta és la seva història, la d’una realitat que no ha estat aliena a conflictes i incomprensions.
