El 1928, Mandelstam veu publicat el seu volum dassaigs "De la poesia", que aplega la seva millor aportació en aquest terreny. El mateix any van aparèixer la prosa "El segell egipci" i una recopilació de poemes. Serien els últims llibres que es publicarien en vida seva. Encara que pugui sobtar per infreqüent, tant els poemes com els assaigs eren, en el fons, matèria «antipàtica» per al règim soviètic. I Mandelstam no era un poeta que callés el que pensava, era incòmode fins i tot per a alguns dels poetes contemporanis.
En aquest llibre podem seguir molt detalladament el seu posicionament respecte a les diverses manifestacions poètiques que va conèixer de prop: de la clàssica de Tiúttxev a la més avançada de Khlèbnikov. O de Villon a Baudelaire, fruit de la seva estada a París. És un repàs, insolent de vegades, al món poètic que li va tocar viure. Per a qui gaudeixi de la poesia i de la lectura dels grans poetes, aquest és un llibre imprescindible. Perquè un gran poeta parla, sense embuts, de poesia.
Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge destudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La pedra, dèxit immediat. Després de la Revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el consideraven poc afí al règim; tot i així, va gaudir dalgunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat. De primer, tres anys de bandejament a Vorónej, acabats els quals no se li va permetre el retorn a Moscou, cosa que va incomplir. Denunciat com a contrarevolucionari, lenviaren a Sibèria, però no hi arribà perquè va morir en un camp de pas el 1938. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. A Edicions de 1984 també hem publicat la seva "Poesia completa" i "La remor del temps i altres proses".
