?Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l?única persona del món a qui cap d?aquestes coses no passaran mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom.? Diari d?hivern3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrè aniversari de Paul Auster. És ple hivern a Nova York i com cada principi d'any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d'hivern. És un fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves històries i intentar analitzar com ha estat viure en aquest cos.Com una mena de fenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar les sensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventari de les ferides del cos, de les marques d'una vida, les plaents i les doloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts. Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors i dels afectes amb qui les ha compartit.
