L'amor és bell fins i tot en l'abisme. Shun'ichi és programador informàtic i té l'afició de fotografiar gats, i Saeko, la seva dona, s'encarrega de reposar i de mantenir tres màquines expenedores de begudes. Es van conèixer cinc anys enrere, quan eren veïns, i ell es va enamorar dels seus plors. Des d'aleshores duen una vida tranquil·la, fins que una petició de la germana de Saeko els trastocarà el món de cada dia. A L'any de Saeko, Katayama parla del difícil ancoratge de dues persones al món. De la seva vida diària, amb les seves tristeses i alegries, amb les seves angoixes, amb el seu amor. En definitiva, amb la seva «petita felicitat». I, a la vida quotidiana, l'autor hi contraposa la Vida en majúscula. El cicle de la vida plasmat en l'alternança de les estacions. L'home, com un element més de la natura. La concepció que mostra Katayama sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre el simbolisme de les estacions de l'any, les citacions que fa del budisme, les constants al·lusions als llaços amb l'espiritualitat i la cultura xineses no solament s'inspiren en l'estètica i l'espiritualitat japoneses, sinó que indiquen un camí possible per trobar un nou sentit a la vida.
