«Hi ha una qüestió que hi ocupa un lloc preeminent, la llengua (amb subtemes de tota mena, com els eufemismes o l’expressió políticament correcta). De fet, hi ha capítols centrats a subratllar usos genuïns i correctes. Aquesta reflexió sobre la llengua emmena el mestre Jané, per una banda, al punt de convidar-nos a resoldre algun exercici de llengua ras i curt i, sobretot, a fer-nos descobrir la gràcia de constants jocs lingüístics i interlingüístics, com no pot sorprendre venint d’algú que, entre altres coses, s’ha dedicat a la docència de la llengua i, des de Cavall Fort, ha proposat als lectors prop de vuit-cents jocs —i encara en proposa!—, que fan de Jané el pare de la ludolingüística catalana, faceta seva que caldria posar més en relleu.»
