1943, en un poblet de l extrem nord d alemanya: el pintor max ludwig nansen rep de berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. el seu amic d infància, jens ole jepsen, agent de policia local, és l encarregat de fer-la complir. davant la resistència de nansen, jepsen reacciona amb un zel que supera l estricte compliment del deure. ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l elba: siggi jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d alemany els posa una redacció sobre "les alegries del deure". no és que s hagi negat a fer-la, és que el supera la massa de coses a dir. siggi s imposa una llarga temporada d aïllament per tal d escriure tot el que el tema li evoca. i és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d amor i odi a la comunitat humana de què é
