Arnau, el comte Mal, torna al món les pitjors nits de trons i llamps. Recorre els llocs on en vida havia fet tant de mal. És una visió infernal. El pitjor que li pot passar a ningú és perdre's, anant de camí, i trobar-se'l de cara enmig de la tempesta. Les persones que temen el seu pas es tanquen a casa, amb pany i forrellat. És millor no guaitar per forat ni per finestra. Els que l'han vist de lluny, només un instant quan passa furient, no ho oblidaran mai. Al voltant del foc els que més ho entenen adverteixen als qui els volen escoltar. Ningú resistiria aquella presència. Així la fama d'Arnau va passat de joves a vells, de pares a fills.
