Quan en Jordi Canals va decidir escriure Gran de Sant Andreu va pensar que seria fàcil revelar la singularitat de la comunitat andreuenca explorant en la història d'un poble i les seves ànimes des de la perspectiva d'algú que estima la seva terra. Va somiar en les seves il·lusions i a compartir les seves penes; tot des d'un nucli familiar on les arrels eren l'exemple dels pares i d'una colla de bons amics. Així doncs, Gran de Sant Andreu vol oferir una mirada al futur sense perdre l'essència de situacions que potser el lector no coneix del tot, com l'epitafi de l'última masia, entre les moltes que van poblar el paisatge de Sant Andreu. En resum, aquest narració pretén també satisfer l a curiositat de tots aquells que desitgin conèixer la vitalitat associativa del futur imaginari dels protagonistes de Gran de Sant Andreu.
