El setè volum, Literatura contemporània (III): Del 1922 al 1959, enllaça amb el volum anterior, que complementa i al qual està indestriablement lligat. Si fins ara la Guerra Civil Espanyola fixava una frontera ineludible, aquest nou volum reinterpreta les sinergies literàries del període. El nom i l'obra de Carles Riba són el referent central i indispensable de tot el període. Per això l'any de la seva mort tanca la cronologia d'aquest volum, que s'inicia el 1922, amb la crisi del Noucentisme. Autors com Foix, Pla, Sagarra, Espriu, Rodoreda, Villalonga i Calders també hi són àmpliament tractats.
