No, Erzsébet Báthory no va ser una vampira sanguinària, ni va matar 650 donzelles per banyar-se amb la seva sang creient que així es rejoveniria i podria recuperar la bellesa. Tampoc no estava emparentada amb Vlad III Draculea, el príncep de Valàquia que va inspirar a Bram Stoker el personatge del comte Dràcula. Però no només això: Erzsébet no va ser filla d’un matrimoni endogàmic. Els pares, Anna Báthory i György Báthory, portaven el mateix cognom, sí, però tenien una relació de parentiu molt llunyana. Per descomptat que no va tenir cap afer amb un tal László Bende, ni va ser mare quan era una adolescent de tretze anys. I tampoc és cert que la seva tia, Klára Báthory, fos una nimfòmana bisexual que la iniciés en el sexe.
Totes aquestes falsedats, i moltes més, són les que es poden llegir a la majoria de llibres, articles de premsa i entrades a internet sobre aquesta aristòcrata hongaresa. En canvi, en aprofundir en la seva vida mitjançant dades ben documentades, Maria Lluïsa Latorre hi va descobrir una dona culta, intel·ligent, molt treballadora, amb una gran visió per gestionar les seves finques i que es preocupava per les persones que vivien als seus dominis. Per a l’autora és un deure moral reparar-ne la memòria, no només per desmuntar totes les fake news que encara se n’expliquen, sinó per convidar l’audiència a entendre per què és aquesta la imatge que ens n’arriba encara avui mateix.
