La poesia d'Antonina Canyelles es cons la snuff) d'una estrella fugac, corn un Fret, corn una Amb el pas Iluminos del cometa, amb l'esclat de la polvora, amb la caiguda del tall d'acer o amb un poema seu ning6 no queda inchferent, quel can canvia o es remou dins dels engranatges del lector. Perque la seva no es nomes una grandissima obra d'aquest genere complex anomenat poesia, es un net de literatura de la mes pura disparat al bell mig dels nostres estemums. Mogul per l'influx d'aquests versos, Marc Gil ha il lustrat els poemes de Putts i consentits, let que provoca que aquesta edici6 especial vegi la Ilum i que la formidable dona bala de la literatura calatana torni a volar.